Aix1 ens obliga a mirar de front una realitat que sovint incomoda per2 que ja no podem

Apuntes

Això ens obliga a mirar de front una realitat que sovint incomoda però que ja no podem ignorar: la igualtat d’oportunitats no depèn d’un sol actor, sinó de la responsabilitat col·lectiva de tota la societat. I això vol dir entendre clarament quin paper té cadascú en aquesta transformació. Els Governs són la pedra angular d’aquest canvi. No poden limitar-se a fer declaracions, sinó que han de crear un marc legal sòlid, amb polítiques públiques que garanteixin la conciliació real, un finançament just i mesures efectives contra qualsevol forma de discriminació. Són ells qui han de posar les bases perquè la igualtat deixi de ser un ideal i es converteixi en una realitat palpable en el dia a dia de les persones. Les Empreses, per la seva banda, han d’entendre que tenen un poder enorme per transformar la societat. No n’hi ha prou amb tenir bones intencions o campanyes de màrqueting: cal actuar. Cal trencar biaixos, revisar estructures internes, garantir espais segurs i inclusius, i apostar per un lideratge femení que no sigui simbòlic, sinó real i transversal. Quan les empreses canvien, canvia també la manera com la societat entera entén el talent i el mèrit. I les Institucions Culturals...