TEMA 3. EL TEATRE FRANQUISTA I DE POSTGUERRA

Apuntes

TEMA 3. EL TEATRE FRANQUISTA I DE POSTGUERRA La Guerra Civil Espanyola en 1936 es va carregar el procés de normalització de la llengua catalana. Tot allò que s’havia aconseguit en diferents moviments (renaixença, noucentisme, modernisme i avantguardisme) a fi nals del segle XIX i principis del XX queda interromput i trencat per la guerra del 1936-1939, i per la instauració del nou règim franquista. A partir de 1939 comença una situació diglòssica, però, en canvi, els usos cultes de la llengua queden interromputs. Per tant, el nou període que comença en la dècada dels anys 40 des d’un punt de vista cultural és un període caracteritzat per la derrota de la república i per les mesures repressives des d’un punt de vista social i cultural. Tenim un nou context marcat sobretot per tres tipus de reaccions en els dramaturgs: a) Exili → volen anar a França i Mèxic. Aquest últim va ser el que més gent va acollir. Autors com Carles Soldevila, Josep Pous i Pagés i Joan Oliver. b) Silenci → opten per no tornar a escriure davant de la nova dictadura. Josep Maria Millàs Raurell i Carmen Montoriol. c) Prohibicions → prohibicions de representar teatre en llengua catalana. No es ...