Valenciano

Apuntes

• Finals de consonants p, b, t, d, c en català Les oclusives finals p/b, t/d, c/g es pronuncien igual a final de paraula, com en grups com -tub, -carrec, -serp, -parc, -atonit. Això pot generar dubtes en l'escriptura, per la qual cosa cal seguir certes normes. • Normes d'escriptura davant de vocals tònica i àtona Darrere de vocal tònica s'escriu p, t o c (exemples: cap, humit, groc), amb excepcions com -itud, -etud, -gog (exemple: demagog). Darrere de vocal àtona o consonant, s'escriu la mateixa lletra que en els derivats: - Escrivim colp (derivat: colpejar) amb p, però cor (derivat: corbera) amb b. - Escrivim alt (derivat: altura) amb c, però ràpid (derivat: rapidesa) amb g. - En paraules com blanca o amargar, s'escriu en blanc o en amarg, respectivament, amb excepcions com aneguet, carrega, esparreguera, que s'escriuen amb c encara que els derivats porten g. • Ús de la b i la v en la grafia catalana - Escrivim b davant de lir (bloc, brossa) i darrere de m (tomba, ambulància). - Escrivim v darrere de n (canvi, convit) i en l'imperfet d'indicatiu (dibuixava, parlava). Les grafies p/bi i u/v s'alternen en paraules de la mateixa família, com //op//loba i neu/n...