Fonètica i ortografia catalana: o/u àtones, -o/-u i morfologia verbal

Apuntes

LES VOCALS O/ U àtones En català oriental, la o situada en síllaba àtona es pronuncia u. Així, de vegades, podem dubtar si el so u es correspon ortogràficament a una u o bé a una o àtona. Exs. aconseguir, textos, síndrome, moto… O/U àtones en l’acabament dels mots 1. En els verbs, la 1a persona del present d’indicatiu acaba en -o. Exs. admeto, començo, rebo, venço… En canvi, la resta de formes acaben en -u. canvieu, tractareu, colliríeu, lligàveu 2. En els substantius i els adjectius, normalment s’ha d’escriure -o. Exs. xoriço, toro, lloro… El plural d’aquests mots acaba en -os. Així mateix, també escrivim amb -os el plural de substantius i adjectius masculins com ara: discos, calaixos, braços, pisos, espessos, testos, lletjos, complexos… Hi ha alguns cultismes, però, que acaben en -u: individu, vidu, contigu, mutu... En fer el plural d’aquests mots, només cal afegir una -s final. Exemples: fideus, rius, hereus, ambigus, museus, correus O/U àtones en l’arrel dels mots 1. En els substantius i adjectius cal cercar un primitiu de la paraula en què es trobi en posició tònica. llunyania → lluny Teoria o/ u https://docs.google.com/document/u/0/d/1s8DLkW3oQvDA7rAmvzth571sMziU9Ygq2Prvy7B2u...