123

Apuntes

• Subtema: Poesia trobadoresca La poesia trobadoresca és la primera mostra d'expressió literària en llengua romànica, que neix al sud de França a finals del segle XI. Es tracta d'una poesia lírica, sovint cantada, que aborda diverses qüestions i les seves respostes. Els trobadors eren poetes de cort que componien i recitaven poesia culta. Un dels principals trobadors va ser Guillem de Berguedà. Els joglars, per la seva banda, cantaven i recitaven poesia, interpretant sovint composicions d'altres autors. Els gèneres de la poesia trobadoresca inclouen la lírica amorosa, que és el gènere més conegut. Altres gèneres són el sirventès, que és un atac personal per resoldre una disputa; el plany, que és un lament; la dansa, que és una cançó per ballar; i l'alba, que tracta sobre la separació dels amants, sovint un cavaller o trobador i una dama. Les característiques formals de la poesia trobadoresca inclouen les cobles, que són estrofes de tres versos, i la tornada, que és una estrofa final breu. La rima és consonant i la identificació de l'autor, el trobador, és comuna. Els temes són principalment amorosos, incloent l'home, la dona i Déu, i l'actitud és de vassallatge del trobador cap...