Com es relaciona l’imperialisme amb l’esclat de la Gran Guerra? L’Imperialisme és una de les causes a llarg termini de la Gran Guerra. Les tensions entre potències per colonitzar els territoris tant d’Àfrica com Àsia varen derribar a una rivalitat que es traslladà a conflictes bèl·lics als territoris colonials. De fet, la conferència de Berlin (1885) es convocà per intentar evitar aquests conflictes, però es continuaren desenvolupant. El principal conflicte o tensió generada per les aspiracions imperialistes que hem vist durant aquest tema és el del Marroc. Alemanya aspirava a dominar territorialment aquest país i s’oferí a ajudar al soldà marroquí per fer front a França. Ara bé, la conferència convocada a Algesires el 1905 acaba amb la resolució de l’establiment d’un doble protectorat a Marroc de França i Espanya. 6 anys més tard, el govern alemany envia un cuirassat (vaixell de guerra) a les costes marroquines sota el pretext de protegir la població alemanya en cas d’un conflicte bèl·lic, tanmateix, França i Espanya ho van interpretar com una provocació. Per tal d’evitar un conflicte armat, es va cedir el territori de Camerun per tal que Alemanya ampliés la seva zona d’influència a Àfrica. Quin conflicte nacionalista hi ha als Balcans? Explica’l i relaciona’l amb l’esclat de la Gran Guerra. L’altra causa a llarg termini de la Gran Guerra varen ser les tensions territorials provocades pel nacionalisme. Aquestes tensions es varen manifestar, majoritàriament, en zones fronteres on les identitats nacionals són mixtes com és el cas d’Alsàcia i Lorena (disputades entre França i Alemanya) i als territoris que havien estat governats per antics imperis, com la zona dels Balcans. La península balcànica està considerada el polvorí d’Europa d’aquell moment perquè era una zona on s’hi estaven formant nous estats, arran dels processos d’independència del segle XIX, i potències com Rússia i Àustria-Hongria se’n disputaven la tutel·la. Per una banda, Rússia tenia interessos en la zona balcànica, ja que li permetia tenir sortida la mar Negra i per agermanament tendia a protegir a Sèrbia. Per altra banda, Àustria-Hongria que veia amb cert recel el lideratge de Rússia en aquesta zona on també hi tenia interessos territorials, va decidir annexar de Bòsnia Hercegovina al seu territori (1908). Les tensions nacionalistes sèrbies i austrohongareses van acabar explotant i dinamitant un conflicte internacional quan un jove bosni vinculat a associacions nacionalistes sèrbies va assassinar l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria, l’hereu al tro de l’Imperi Austrohongarès. Àustria-Hongria, animada per Alemanya, va decidir declarar la guerra a Sèrbia, la qual cosa podria haver quedar amb un conflicte austroserbi, però les aliances militars van internacionalitzar el conflicte. Defineix el concepte “Pau Armada”. El concepte de “pau armada” fa referència al període previ a la Primera Guerra Mundial, quan es comença a fer evident que la tensió internacional derivarà en un conflicte internacional i, per tant, els països es comencen a preparar per fer-hi front. Els països es llancen a investigar i desenvolupar nou armament i establir aliances militars amb altres països. Quines aliances militars es formen els anys previs a la Gran Guerra? Es mantenen les aliances un pic començada la guerra? Les aliances que es formen durant el període de la “pau armada” són: La Triple Aliança formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. La Triple Entesa formada per Gran Bretanya, França i Rússia. Un cop esclata la guerra, la majoria d’aliances es mantenen excepte Itàlia que no entra a la guerra el 1914, sinó el 1915 i en el bàndol de la Triple Entesa. Per altra banda, durant la guerra de trinxeres les aliances s’amplien a nous països, en tant que el desgast i la quantitat de baixes humanes obliguen als països bel·ligerants a cercar nous al·liats per ampliar els exèrcits. Defineix el pla Schlieffen. El Pla Schlieffen és el nom que rep l’estratègia militar alemanya que posa en marxa a l’inici de la guerra, durant la fase de guerra de moviments (agost-setembre del 1914). La idea alemanya és derrotar ràpidament a França, envaint la seva capital, tot passant per Bèlgica, per tal de concentrar-se en el front oriental on hi ha Rússia. Aquest pla no acaba funcionant, ja que França i Gran Bretanya aconsegueixen aturar l’exèrcit alemanya a 40 km de París en la primera batalla del Marne. Després d’aquesta, els fronts d’estabilitzen i comença la guerra de trinxeres. Què és la guerra de trinxeres? Explica com eren les trinxeres, les batalles i la vida quotidiana a les trinxeres. La guerra de trinxeres és la segona fase de la Gran Guerra i comença al setembre del 1914 (amb la immobilització dels fronts després de la guerra de moviments) i s’allarga fins al final de la guerra. És la fase més dura, ja que els combats i la vida quotidiana es desenvolupa a les trinxeres. Aquestes són espais excavats a terra que permeten protegir els soldats del foc enemic. Són construïdes com a llargs passadissos en ziga-zaga i és on els soldats desenvolupen la seva vida al front. La primera trinxera és la línia d’atac, per tant, és la zona de més pressió i perill, ja que hi cauen constantment bombes i és des d’on es llencen les ofensives. La segona trinxera és la zona on estan els reservistes, és a dir, els soldats que esperen a ser cridats a la primera trinxera, la qual cosa significa que és on hi havia més nervis. I, finalment, la tercera trinxera era on els soldats podien destacar, menjar, “dormir” i escriure cartes als seus familiars. Els soldats convivien amb la mort diàriament, amb la por a què els hi arribés, però també amb la mort dels seus companys a qui sovint veien morir o convivien amb els seus cadàvers quan no els podien enterrar. L’ambient a les trinxeres era, doncs, fred, ple de fang per la pluja continuada i ple de malalties per la presència dels cossos en descomposició i de les rates. Els combats a les trinxeres causaven un número elevadíssim de morts, ja que l’estratègia militar era conquerir uns pocs metres de terra de ningú mentre queien bombes, projectils, obusos, etc. des de la trinxera enemiga. A causa de l’elevat número de morts i ferits es varen instal·lar hospitals de campanya i, també, hi va començar a actuar la Creu Roja, organització sense ànim de lucre que assistia als ferits independentment de la seva nacionalitat. Relaciona la II revolució industrial amb la creació de noves armes. Posa exemples del nou armament. Des de principis del segle XX que el desenvolupament tecnològic i industrial havia realitzat un salt qualitatiu amb la descoberta de noves fonts d’energia (petroli i electricitat), però també quantitatiu amb l’aplicació de nous mètodes de producció (taylorisme i fordisme) amb els quals es va aconseguir augmentar la productivitat i reduir-ne els costos. Aprofitant aquest salt, els Estats varen començar a aplicar-ho a la recerca i desenvolupament armamentistic per preparar-se pel conflicte imminent. Alguns exemples de nou armament desenvolupat fou: Nova artilleria: metralladores, canons, tancs… Gasos tòxics Bombes/Obusos Quina organització internacional comença a operar durant la Gran Guerra ajudant als ferits? Per què és important la seva tasca? A causa de l’elevat número de morts i ferits es varen instal·lar hospitals de campanya i, també, hi va començar a actuar la Creu Roja, organització sense ànim de lucre que assistia als ferits independentment de la seva nacionalitat. La importància de la seva tasca rau en l’altruisme i la posada en valor de la vida humana davant de la nacionalitat o del bàndol en que et trobaves a la guerra, ja que prevalia el dret a la vida. Defineix el concepte “Guerra total”. El concepte de guerra total fa referència a la nova tipologia de guerra que apareix amb la primera guerra mundial i que implica que la guerra ja no es limita al camp de batalla, sinó que afecta a la població civil (amb la crida de les lleves - soldats no professionals i amb la manca d'abastament de productes de primera necessitat per a la població), a la producció econòmica, en tant que tot el teixit industrial es reconverteix per tal de produir armament i productes bàsics per al front i, finalment, per al desenvolupament de propaganda per tal de mantenir la moral alta tant al front com a la població. Per què creus que els Estats varen destinar molts recursos a la propaganda de guerra? Els Estats varen destinar molts recursos a la promoció de la propaganda amb la clara intenció de mantenir la moral alta a la seva població, assegurant que la lluita a la guerra era necessària per combatre a l’enemic. Per tal de convèncer a la població es recorre a discursos emocionals que apel·len al nacionalisme (és a dir a la identitat nacional) i a l’odi contra l’enemic (molts cops utilitzant tècniques de degradació i deshumanització de l’altre → recordeu la representació dels alemanys com en King Kong, una bèstia). Finalment, la propaganda és el discurs oficial del règim, però els discursos contraris que s’oposen a la guerra (discursos pacifistes i internacionalistes, com el comunista i anarquista) varen ser silenciats a través de la censura. Quin és el paper de la dona durant la Gran Guerra? Les dones no varen tenir pas un paper secundari durant la primera guerra mundial, ja que la manca d’homes al mercat laboral va fer que hi entressin elles de manera massiva. Les fàbriques es varen reconvertir per produir armament o béns destinats al front (vestimenta, sabates, mantes, etc.), per tant no varen aturar pas la producció i, per això, les dones van entrar a treballar a les fàbriques massivament. Per altra banda, les dones també varen anar al front en qualitat d’infermeres. Un cop finalitzada la guerra, les dones no van voler tornar a la seva antiga normalitat i varen començar a organitzar-se per reclamar els seus drets, com el dret a vot (moviment sufragista). Per què el 1917 és l’any clau de la guerra? L’any 1917 es considera l’any clau de la guerra perquè, si bé fins aleshores el conflicte tenia les forces equilibrades, l’any 1917 queda clarament decantat per un dels dos bàndols: la Triple Entesa. En primera instància, l’Imperi rus surt de la guerra (a causa de la Revolució Russa, octubre), la qual cosa suposa un clar avantatge per la Triple Aliança, ja que Alemanya ja no ha de dividir el seu exèrcit en dos fronts i es pot concentrar en un sol front (l’occidental). Ara bé, l’enfonsament del transatlàntic Lusitania per l’atac d’un submarí alemany precipita l’entrada dels EUA a la guerra. Aquest fet significa la incorporació d’un nou exèrcit amb homes motivats i amb la moral alta que acaba per decantar la balança a favor dels aliats de la Triple Entesa. Què és un armistici? i un tractat de pau? Posa un exemple de cada de la Gran Guerra. Un armistici fa referència a l’acord entre països bel·ligerants per aturar els atacs, tot i això, no suposa el final de la guerra, ja que té un caràcter temporal. Els tractats de pau són els acords entre països bel·ligerants per posar fi a les hostilitats, és a dir, al conflicte armat. En un tractat de pau s’hi estableixen les bases o les condicions per a la pau, les quals acostumen a ser les reparacions que han de pagar els països vençuts als països vencedors. Pel que fa als exemples de la Gran Guerra: Armistici de Compiègne (entre la Triple Entesa i Alemanya) Tractat de Versalles (tractat de pau signat per Alemanya). Explica el Tractat de Versalles i reflexiona sobre perquè Alemanya el considera un diktat. A la conferència de pau de París es firmen un total de 5 tractats: El tractat de Saint-Germain amb Àustria. El tractat de Trianon amb Hongria. El tractat de Neuilly amb Bulgaria. El tractat de Sèvres amb l’Imperi Otomà. El tractat de Versalles amb Alemanya. Aquest darrer és el que té un impacte major a la història contemporània per les conseqüències que tindrà, ja que assenta les bases per a la II Guerra Mundial. Lluny de seguir la proposta d’elaborar uns tractats de pau fonamentats en la concòrdia (proposta del president Wilson amb els 14 punts), els països europeus estableixen unes bases per a la pau basades amb les compensacions econòmiques i territorials. Pel que fa Alemanya és declarada l’única responsable del conflicte bèl·lic i, per tant, ha de pagar les reparacions de guerra (220 mil milions de marcs) i entregar les mines de carbó del Sarre, reduint el teixit industrial alemany. Com a reparacions territorials, Alemanya ha de retornar Alsàcia i Lorena i repartir el seu imperi colonial. Finalment, per reduir la capacitat militar alemanya, l’exèrcit alemanys quedarà reduït a 100.000 homes, abolint el servei militar obligatori i entregant la seva flota marina. Davant d’aquest tractat de pau, a la societat alemanya es va instal·lar un sentiment d'humiliació, ja que varen percebre el Tractat de Versalles com un diktat (una imposició). A part, les enormes reparacions de guerra i el desmantellament del teixit industrial, sumat a la destrucció de la guerra va sotmetre Alemanya a una profunda crisi econòmica, la qual cosa va provocar una polarització política de la societat (comunistes vs. nacionalisme alemany d’extrema dreta). Quines són les principals conseqüències de la Gran Guerra? Explica-les. La Gran Guerra va impactar a tots els nivells de la societat europea i les seves conseqüències varen ser molt profundes. Aquestes les dividirem en 4: Les conseqüències demogràfiques: comptabilitzar les morts provocades per una guerra és difícil, ja que molts morts no són recuperats ni els cadàvers identificats. De totes maneres, la xifra de baixes de la primera guerra mundial oscil·la al voltant de 10 milions de soldats. Ara bé, aquestes xifres no compten amb tots els ferits de guerra (físics i psicològics) que no varen poder recuperar la seva vida anterior al conflicte armat. Per altra banda, durant la guerra la natalitat va baixar dràsticament, per tant, hi va haver una reculada demogràfica als països bel·ligerants (podeu observar la piràmide de població de França, diapositiva 22). Les conseqüències econòmiques: des de la Revolució Industrial fins a principis del segle XX, Europa havia estat la primera potència econòmica mundial. Després de la Gran Guerra el potencial industrial europeu es va reduir un 40% i l’agrícola un 30%. A més, varen perdre una gran quantitat de treballadors i tenir un atur crònic elevadíssim a causa dels ferits de guerra. Per altra banda, els EUA que havien entrat tard al conflicte havien augment els seu teixit industrial per poder vendre a Europa tots aquells productes que no podien fabricar a cause de la reconversió industrial (economia de guerra), fet que els va enriquir molt. A part, els bancs dels EUA van emetre grans quantitats de préstecs que els països europeus havien de tornar amb interessos. Per tant, mentre que Europa havia quedat empobrida per la guerra, els EUA varen ser els grans beneficiats i, d’aquesta manera, es convertiren en la primera potència econòmica mundial. Les conseqüències socials: tot i que les conseqüències socials les desenvoluparem millor al proper tema, cal destacar-ne l’entrada de la dona al món laboral i l’inici de la lluita feminista per reclamar els seus drets, el primer: el dret a vot (sufragi universal femení i masculí). Les conseqüències polítiques: la Gran Guerra suposa la fi dels imperis tradicionals i, per tant, de les monarquies absolutistes a favor de les repúbliques constitucionals i parlamentaris (culminació de les revolucions liberals del segle XIX). Mentre que l’Imperi rus s’acaba amb la Revolució Russa del 1917, l’Imperi Austrohongarès i Otomà són desmantel·lats amb els tractats de pau que basaran les divisions territorials amb la idea liberals dels Estats-Nació, la qual cosa suposarà l’aparició de nous països dins el mapa polític europeu. Quines són les causes de la Revolució russa? Les causes que expliquen l’esclat d’una revolució a Rússia enmig del transcurs de la primera guerra mundial són les següents: L’Imperi rus continuava sent un sistema polític absolutista, és a dir, el tsar concentrava els tres poders polítics (legislatiu, executiu i judicial). Com a sistema absolutista, la societat era estamental, per tant, estava dividida en dos grans grups: una minoria de privilegiats, els quals tenien la propietat de les terres i una immensa majoria de no privilegiats que es dedicaven majoritàriament al cultiu de les terres dels nobles. L’economia de l’Imperi rus estava basada en l’agricultura de subsistència, la qual cosa suposava que davant la industrialització de la resta de potències europees, l’economia russa estava molt endarrerida. Només s’havien industrialitzat les ciutats de Moscú i Sant Petersburg. És allà on hi havien aparegut dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat. L’aparició d’aquestes dues classes socials implica el sorgiment d’una oposició al règim autoritari rus i comencen a sorgir partits dissidents: menxevics (moderats) i bolxevics (radicals). El 1905 és l’any en que es comencen a veure les primeres febleses de l’Imperi rus, en tant que es perd la guerra russojaponesa i es produeix una gran manifestació pacífica, on la població demana ajuda al tsar per millorar les seves condicions de vida (socials i polítiques) i aquest hi reacciona enviant l’exèrcit, el qual acaba assassinant centenars de civils (diumenge sagnant). La resposta a aquesta acció indiscriminada per part del govern és la convocatòria de múltiples vagues generals i, finalment, el tsar ha de cedir creant la Duma, un parlament amb funcions molt limitades. Finalment, la participació a la Gran Guerra i l’esgotament dels recursos alimentaris i humans acaba vessant el tassó i fa que la població i l’exèrcit acabi revoltant-se contra el govern imperial.

Estudia con juegos interactivos

Sube tus apuntes y genera flashcards, examenes y mas con IA

Empezar gratis