Contexto histórico y organización del Imperio Bizantino

Apuntes

A l'inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle V, la seva història va passar per períodes d'auge i de decadència. En el segle VI, l'imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre. En el segle VII, els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori. Des de mitjan segle X, Bizanci va travessar una crisi profunda. Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l'imperi. El govern de l'Imperi bizantí requeria en l'emperador, que, des del segle VI, va adoptar el títol grec de basileu. L'emperador concentrava tot el poder. Per governar, s'ajudava de nombrosos funcionaris i d'una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el *Corpus iuris Civilis*. L'administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental...