Accentuació i dièrisis

Apuntes

•Acentuació, dièresi i apòstrof **Acentuació** La dièresi i l’apòstrof són els únics diacritics que s’utilitzen per diferenciar paraules. Per exemple: donen, mà/ma, màxima, món/mon, sollso, pèl·lipel, sonisan, què/que, séise, si/si, islús. Els compostos no s’accentuen menys que els que tenen guió, com rodamon o pèl-roig. **Quant s’accentua?** Els mots s’accentuen segons el nombre de síl·labes i la seva tonicitat: - Monosil·labes - Agudes - Planes - Esdrúixoles **Quan s’accentua?** S’accentuen quan acaben amb alguna de les 12 terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. També s’accentuen en els casos següents: - Per indicar que la (u) en "gue", "gui", "que", "qui" no és muda, per evitar ambigüitats com en "aqüeducte". - Per indicar que la (i) i la (u) no formen diftong amb la vocal anterior, com en "fluïdesa", "raïm", "Seül". - Per indicar que la (i) no forma diftong amb la vocal anterior ni amb la posterior, com en "agraïa" o "beneïen". **Quan no s’accentua?** No s’accentuen: - Paraules que porten accent, com "agraïen" o "agraiem", "països" o "païs". - Sufixos com -isme, -ista, com "arcaisme", "altruista" (i també -lluisme, -proïsme)....