descartes

Apuntes

•Final del pensament grec clàssic Després d’Aristòtil, el món grec entra en decadència amb la desaparició de la polis i l’expansió hel·lenística, provocant desorientació col·lectiva. La filosofia evoluciona de la metafísica a una reflexió ètica i existencial centrada en l’individu, canviant la pregunta de “què és el món?” a “com he de viure?” •Filosofia hel·lenística (s. III aC – s. III dC) Sorgeixen escoles que busquen serenitat i felicitat, amb enfocaments pràctics per controlar passions: - Estoïcisme: univers racional (logos), acceptació del destí, ideal de l’apatheia. - Epicureisme: bé en el plaer estable (ataràxia), ètica del desig prudent. - Escepticisme: impossibilitat de coneixement segur, amb suspensió de judici (epoché). - Cínics i Neoplatònics: vida natural, rebuig de convencions i espiritualitat. Tot i la seva riquesa moral, no desenvolupen una teoria del coneixement científic, ja que l’epistemologia no és central. •Transició del món antic al medieval Amb la caiguda de l’Imperi Romà (s. V), el cristianisme domina la cultura i la filosofia, que s’integra en un model teològic on Déu és el centre. La filosofia es subordina a la teologia, amb la revelació ...